Arribo des dels meus assumptes i el meu món al taller, una antiga granja de conills, res a ressaltar en l’exterior exceptuant el medi purament rural i sobri del voltant.

Amb una mica d’angoixa en si hauré encertat o no en la meva elecció, atreta per un no sé qué dins meu al qui , per fi,  vaig fer cas. Mmmm, després de tants anys d’escoltar aquest desig profund, aquest cop, segueixo la meva veu interior …

Després de presentar-nos amb Miquel, (ja havíem parlat per telèfon i concretat les coses puntuals més importants) em mostra l’interior del local, amb naturalitat, com qui et presenta el nou pis on vas a viure. Miquel em dóna cert sentit de pertinença a aquest nou espai que em fa sentir confortable, com si fos la meva nova llar … Grans finestrals, blanc a les parets, grans taules, estris i útils de treball, l’estufa i una aroma d’encens suau i profund que convida al recolliment, a l’escolta i a la comunicació amb mi mateixa … alhora sento que la creativitat forma part d’aquest espai; tot és a punt per començar!
Van arribant els integrants del grup, ens saludem amb una barreja de timidesa, suavitat, respecte i curiositat … segur que saben pintar! -penso en els meu interior- sempre he pensat que pintar és màgic i només per a alguns … però què faig jo aquí? … una mica de nervis hi ha, la veritat … aquesta vegada m’he guiat més pel meu sentir que pel meu pensar!
Per fi comença la sessió; després d’explicar breument el tema del dia, cadascú expressa amb un parell de paraules, que és el que li porta i què porta avui, amb quines emocions ve, o simplement com està… aquest és el tret de sortida, des d’aquesta cosa tant simple, comencem a reconèixer la vida com alguna cosa no tan banal -sagrada? – i a la que escoltar. Sembla que aquesta atenció en el que passa dins d’una, és la que permet entrar per poder atendre i expressar … me’n adono , després d’un temps de fer aquest treballs, que s’han obert espais nous en mi que han permès reconèixer-me, acceptar i reconciliar …

Amb pocs preàmbuls tenim la proposta per començar a exercitar-nos, “per treure les teranyines creatives i anar entrant en la comunicació i expressió amb la realitat que sentim”: un parell d’exercicis “ràpids” sobre paper i diferents materials , en la llibertat de triar: ceres, aquarel·la, colors, pigments … curiosament no hi ha sentit del judici (tret que sigui el meu propi), la tècnica deixa d’importar, per donar més importància a què expresses i com si el fer-ho a la teva manera fos l’únic que importa; ser tu, vull dir JO mateixa! En la meva expressió natural … Em deixo expressar  lliurement, des del que sento, sense condicions ni condicionaments (gràcies a l’exercici, puc començar a reconèixer aquestes limitacions inconscients que es repeteixen i repeteixen …). Descobreixo materials, possibilitats, expresso – i mostro!- el que ni jo mateixa imaginava descobrir dins del meu ..

.
Després de compartir els treballs, cadascun fins on vol o des de on sap, al principi amb cert pudor, que se’m va passant, descobreixo que tots i totes d’alguna manera som tan semblants! Que diferent seria si parléssim més sovint del que passa dins de nosaltres, disposats a l’escolta, sense judici, donant-nos el temps …

Passem al “kit-Kat”: meditació del dia, com a mètode de retrobament i de gaudir de l’instant present, per estar més present encara i il·luminar els nostres espais interiors amb una mirada lliure de judicis i plena de respecte, paciència .. Amor … Compartim de nou amb el grup … Després de la meditació, tot es veu d’una altra manera, una altra dimensió de la realitat on el subtil comença a prendre cos … Infusió, piscolabis … i tornem-hi!
Propostes de treball del dia, aquest és un treball “llarg” que ens pot ocupar el que queda del matí (i potser continuar a casa o el dia que ve …), tenim diversos títols com a punt de partida, el material a triar, habitualment olis, sense olor gràcies al dissolvent ecològic,  en formats ja de gran dimensió, en la llibertat de cadascú.

Després d’unes respiracions i la frase màgica que ens convida a obrir-nos conscientment a la creativitat, a arrelar-nos i a expressar la bellesa des del cor, començo amb la il·lusió de la nena, les ganes d’expressar el sentir, de deixar-me anar. Cadascú sembla ja saber per on anar, jo em deixo guiar pel meu sentir, pels colors que em vénen de gust, creant la meva obra des de la confiança …

 

En Miquel està present en tot moment, atent però sense intervenir si no és necessari, cadascú el demana quan està encallat, quan falta una mica de tècnica, o el que sigui. Ens anima a que surti el genuí de cadascú, ajudant a veure el que una no veu, donant suport a l’autenticitat i l’estil de cada un, apreciant els petits avenços, proposant noves metes … A mesura que practico, vaig aprenent, expressant-me a el meu ritme. L’ambient creatiu es contagia, m’anima a seguir …
La música ens envolta, el temps s’esvaeix, jo i la meva pintura com un reflex de la meva ànima que desitjava sortir, un espai que es torna immens i sense límit en la capacitat d’expressar …
El matí s’ha fet curt … alhora han cabut tantes coses … he mirat a la cara pors, hàbits -superant alguns- ja no des de la teoria, sí en la pràctica, des d’aquesta analogia amb la vida que ha estat la meva obra de art, art de l’Ànima, Pintura de l’Ànima, he comprès, he sentit, he compartit, recuperant el meu sentit de pertinença, de dignitat recuperada, confiant en la meva sensibilitat, trobant les meves fortaleses, nodrint la meva autoestima … redescobreixo i em sé única, agraeixo com sóc, amb humilitat .. Em sé en el camí d’estar construint el meu disseny més complet, com dic; humil i plena d’Amor, pel que sóc, i pel sagrat de tota vida.  Em sento agraïda. Ah! I m’enduc a casa el millor quadre del món!

Gràcies Pintura de l’Ànima, ens veiem aviat!

Emma L.

Leave a Reply

Your email address will not be published.