[cmsms_row data_padding_bottom=”50″ data_padding_top=”0″ data_overlay_opacity=”50″ data_color_overlay=”#000000″ data_bg_parallax_ratio=”0.5″ data_bg_size=”cover” data_bg_attachment=”scroll” data_bg_repeat=”no-repeat” data_bg_position=”top center” data_bg_color=”#ffffff” data_color=”default” data_padding_right=”3″ data_padding_left=”3″ data_width=”boxed”][cmsms_column data_width=”1/1″][cmsms_text animation_delay=”0″]

AUTOESTIMA I ARTTERÀPIA

Visió portal (quadre ràpid), 40 x 60

L’autoestima o bon amor cap a un mateix, comporta escoltar la pròpia veritat, respectar-la, poder mirar les ombres i les llums amb acceptació i sense judici, en el més profund, des de i en els orígens, incloent la nostra forma física i caràcter … entenent que el principal compromís és amb nosaltres mateixos, essent -com diu el Dalai Lama- “intel·ligentment egoistes”.

  • Arribar a un bon amor propi comporta dosi d’autoconeixement, d’introspecció, i aquest acte-amor passarà a ser una eina bàsica que ens permeterà créixer i superar-nos contínuament, formant part del procés vital. Cal permetre i crear una base forta d’amor propi des de la qual construir, desenvolupar-nos, comunicar-nos i establir vincles de manera rica i constructiva en un entorn sempre canviant i variat que anomenem Vida; un gran llenç que espera ser acolorit per nosaltres mateixos per contribuir lluminosament al mural comú que desenvolupem tota la humanitat.
  • Aquesta base de “selfie-bon-amor” estableix equilibris sans, assertius, en el respecte d’un mateix, del seu propi espai i expressió; si jo no em respecto, com respectaré els demés? Si jo no em reconec en les meves parts d’ombra i en les lluminoses, ¿com podré acollir i reconèixer en els altres les seves?
  • Serà necessària l’autoestima i també el coratge, si volem brillar en harmonia amb la nostra essència, accedir totes les nostres possibilitats, qualitats i dons, obrir-nos a l’abundància de la vida … no és fàcil deixar-nos brillar sense pre-judicis! Haurem de veure i transformar les barreres i condicionaments del nostre inconscient individual, familiar, social i col·lectiu en què estem immersos …

Ser humil no és ser invisible, potser ser humil sigui brillar amb tota intensitat, acollint i abraçant les ombres que apareixen, sense apagar la llum dels altres, animant a brillar per si mateixos als nostres veïns, amics, familiars … en la senzillesa de el que és, lliure de floritures i pedestals … reconeixent la diminuta però brillant grandesa en tots els éssers en la seva genuïna expressió.

El procés Art terapèutic és un procés creatiu, conduït o enfocat per un professional *, que permet fer preses de consciència creant, veient, sentint i experimentant. Aquest procés individual abasta grans zones d connexions neuronals l’accés des de la ment racional pot ser més complicat. De forma natural la nostra expressió plàstica propicia la lliure expressió i reconeixement del “Ser” que està en nosaltres.


El procés de creació implica, per defecte, aventurar-nos en un paper en blanc, disposar-nos a expressar, entrar en el joc dels materials sense ser necessari entrar en la tècnica, des de la emoció… o sigui, que ens llancem a un camp nu, on l’inconscient pot prendre forma i el conscient descobrir la seva pròpia essència … necessitem confiar i despullar-nos, en tot cas observar els judicis i la pròpia crítica. “La nostra voluntat ens fa passar a l’acció, el cor ens condueix, mentre la nostra ment ens limita; en una analogia amb la vida, així aprenem i ens fem conscients.

Pintar la pròpia obra de manera autèntica requereix decisió, coratge, paciència i molt d’amor. L’autoestima forma part de les eines i recursos bàsics que ens acompanyaran en el procés de transformació.

Per al procés Art terapèutic és necessari un marc confortable, lliure de judicis, que permeti acollir les emocions, un marc inspirador i propici per a les preses de consciència, per poder comprendre en profunditat els processos restrictius que repetim tantes vegades.


El terapeuta o conductor està present, conduint, a l’escolta de les emocions, des-cobrint els missatges inconscients que volen i necessiten aparèixer en les obres, per a ser compresos i transcendits: reconeixem límits, pors i tot el que es feixuc. Entrem en el procés de descobrir i il·luminar les ombres.


Els avantatges del treball art terapèutic són tantes! per només recordar alguna, el treball creatiu activa l’hemisferi dret: intuïtiu, intemporal, connectat més al cor que a la raó, aquí  descobrim senders i corriols que ens condueixen a confiar a l’escolta de la saviesa pròpia, comuna a tots els éssers, una saviesa que respecta i reconeix totes les seves qualitats i anima a complir el propòsit vital.

* Professional per a mi en aquest context, és algú que ha experimentat i integrat en si mateix el que comparteix, i segueix compromès amb el seu propi creixement personal. La seva professió forma part dels seus dons i contribució als altres, desenvolupant amb amor, desafecció i consciència la seva tasca.

07.02.2018                                                                                                                                                                                                       Miquel Vallès

Click here to change this text

[/cmsms_text][/cmsms_column][/cmsms_row]


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *